La classificació dels àrids es pot establir atenent, per exemple, a la seva procedència i al seu procés d’obtenció. D’aquesta manera, classificarem els àrids de la següent manera:

• Àrids naturals
  • Àrids Granulars: Obtinguts bàsicament de les graveres i que s’utilitzen, tot sovint, després de processos de rentat i classificació.
  • Àrids de Matxaqueig: Aquells que s’originen a les pedreres després d’un procés d’arrencada dels materials a les muntanyes i després, també, d’una posterior trituració i classificació.
• Àrids artificials: Són aquells àrids que s’aconsegueixen a través del matxaqueig manual o mecànic de restes rocoses o d’àrids d’una mida més gran de grà, de tal manera que presenten una fractura ben viva i aristes prou incisives.
• Àrids reciclats: Aquells que provenen d’enderrocs d’edificacions i estructures després d’un procés de neteja i classificació.

Tot i tenir utilitats prou diferents, avui en dia els àrids es destinen principalment al món de la construcció, ja sigui pública o privada. Així, des de les vivendes de cada un de nosaltres fins a les carreteres per on circulem, i fins als ports, ponts i aeroports, l’urbanisme contemporani es configura i s’estructura en el món dels àrids. Altres usos es donen en el món de la indústria (abrasius, plàstics, vidre, porcellana, xips electrònics…), en el món de la medicina (vidres òptics, antiàcids, guix, talc…) i en el món de la llar (sabons, dentifricis…)

Finalment, caldria recordar que a Espanya, al igual que en altres països europeus, la gran necessitat d’àrids es produeix a partir de la revolució industrial en construir-se les primeres línies de ferrocarril.